Ofelia Vila Hernández

Ofelia nace en Salamanca en 1948. Su padre es médico rural y su madre se decida al cuidado de una familia muy conservadora. Vive un tiempo con su tía Ofelia, profesora, con la que, además del nombre, comparte una actitud valiente ante los desafíos de la vida. En 1969 ingresa en una Universidad de Valencia en plena ebullición, donde contacta con el PCE. Su compañero, también comunista, es detenido en 1971 y ella abandona el partido por no compartir la directrices de la dirección. Enseña en una academia privada mientras se licencia en 1973. Aprueba las oposiciones en 1984 y comienza su actividad docente en el Instituto de Sagunt, Burjassot, Altea y Silla. Se casa en 1971, tiene un hijo en 1977 y una hija en 1979. En 1988 colabora con la Federación de Enseñanza de CCOO PV y encabeza la candidatura provincial en las elecciones sindicales.

En sus clases de Historia practica la coeducación, transmite los valores del feminismo y participa en el movimiento de renovación educativa. Es elegida Secretaria de la Mujer de CCOO PV en 2000, en el 7º Congreso, y desempeña el cargo hasta 2009, continuando con la labor desarrollada por Neus Pont. Además de ir afianzando el discurso y la praxis feminista en el sindicato y de contribuir al fortalecimiento del movimiento feminista, se ocupa especialmente de tres colectivos de mujeres: la prostitutas, la lesbianas y las ex-presas. Es secretaria de Movimientos Sociales de CCOO PV de 2009 a 2011 y actualmente Síndica de la Afiliación. Ha recibido el Premi Margarita Borrás del Col·lectiu Lambda; el Premi de les Dones Progressistes; y el Premi de les Corts Valencianes.

«El document fundacional del sindicat de CCOO de València està datat el set d’octubre de 1977 i subscrit per Guillermo Gil Vázquez, que és qui certifica com a secretari, Braulio López Gómez i Isabel Llàcer. Amb posterioritat, en un altre interessant document, subscrit també per Guillermo Gil es parla de la constitució del Sindicat Comarcal de l’Ensenyament de L’Horta de València i de la participació del Sindicat, a finals del curs 1977-1978 en una vaga nacional, en la qual, segons les dades aportades en el document, havien participat a València sis mil mestres. En aquest moment no hi havia cap alliberat de CCOO, sense que això fóra obstacle perquè els locals del sindicat a València s’obriren totes les vesprades. Quan Guillermo Gil, el primer Secretari general del Sindicat de L’Horta i del Sindicat Provincial de València, caracteritza a aquest període, el defineix amb dos trets fonamentals: complexitat i esperança. La complexitat ha d’entendre’s com a dificultat de crear quelcom de nou, la justificació de la qual no era evident per al Partit Comunista, que havia sigut el gran impulsor de les CCOO. El Partit Comunista dubtava entre integrar els seus militants al sindicat unitari o crear Comissions Obreres en el sector d’educadors. El debat es va iniciar en 1975 i va durar fins a 1981, va tenir formulacions diverses que van ser des de la nítida inclinació cap a una de les posicions en lliça com altres més elàstiques que propugnaven la doble afiliació, açò és en CCOO i en l’UCSTE. En la base programàtica d’aquesta polèmica, la hipòtesi que es considerava com axiomàtica era que en el sindicalisme progressista, FETE, UCSTE i FE de CCOO mancaven d’espai sindical per a créixer des de la confrontació entre si, enfront d’altres opcions de sindicalisme groc. Per aquesta raó, una vegada desfeta la unitat amb FETE-UGT, es continuarà apostant per la unitat entre CCOO i UCSTE. No obstant això, el PCE, en unes jornades en 1980, hauria apostat clarament per reforçar la militància comunista en CCOO. És a dir, ja en aquell any, havia pres la decisió d’apostar per la Federació d’Ensenyament de CCOO.

El nucli de València és dels primers de l’Estat espanyol a apostar decididament per aquesta alternativa, i és per això pel que a València es desenvoluparà el primer Congrés de la Federació Estatal de CCOO d’Ensenyament, al maig de 1979, en el qual s’elegeix Flora Sanz i Guillermo Gil com a representants del País Valencià en la primera Executiva Estatal. Quan es constitueix la Federació no havia finalitzat la polèmica i és cert que als primers consells de la Federació acabada de constituir assisteixen representants del País Valencià. En conclusió podem afirmar que la constitució de la FE de CCOO de la província de València i de L’Horta és una de les primeres de l’Estat Espanyol i que fins i tot s’avança als esdeveniments, ja que aquesta constitució es produeix sense que el PCE s’haja decantat nítidament encara per la constitució del sindicat.
L’acte fundacional i primeres activitats intentaven estendre la nova organització a tots els centres de treball i sectors del País Valencià i existeix documentació que testifica, almenys tres viatges que va realitzar la naixent organització de València a Alacant. Al maig de 1980, es produeix un fet de fonda repercussió en la història de la Confederació Sindical de les Comissions Obreres del País Valencià i que va afectar igualment a la Federació d’Ensenyament. Es tracta de la incorporació a CCOO d’un important nombre de quadres sindicals de la Unió Sindical Obrera (USO). En la Federació d’Ensenyament, entre altres s’incorporen María Luisa Soda, María Luisa Cavanillas i Paco Corell. Aquests companys i companyes, que en un primer moment s’estructuren en corrent sindical (Corrent Socialista i Autogestionària), al poc de temps s’integren decididament en l’organització i en tots els nivells de la seua estructura, diluint-se el corrent inicial.»

Del Álamo, M. i altres: Història de la Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià (1978-1998). Editorial 7 i mig. 1998.